Carta als familiars o tutors de l'alumnat: PPEC - PPEV

Benvolgudes families,

Em pose en contacte amb vosaltres per a comunicar-vos el canvi de metodologia que es farà al nostre centre escolar CEIP Veles e vents.

Aquest canvi tractarà del pas d'un ensenyament plurilingüe en castellà (PPEC) a un ensenyament plurilingüe en valencià (PPEV), que tindrà el valenciá com a llengüa vehicular, ja que aquesta modificació pot ser molt beneficiosa per a l'alumnat.

Alguns d'aquests beneficis són:

- La millora de les competències tant en la primera com a la segona llengua.
- Establiment de mecanismes comparatius entre dues llengues i, per tant, beneifici cognitiu.
- Desenvolupament, per part de l'alumnat, del coneiximient de les dues cultures.
- Facilitat en l'aprenentatge d'altres llengües.
- Major oportunitat acadèmica i laboral.

Per a qualsevol informació, podeu adreçar-vos tant a l'equip docent com a l'equip directiu.

Atentament,

L'equip directiu.

RODA LA MOLA (Un documental sobre l'escola en valencià)

A l’any 71 es va introduir el valencià com a llengua d’aprenentatge i, actualment, la mitjana de l’escolarització en valencià és el 25% de la oferta. Realment existeix la necessitat d'un ensenyament en valencià per a que els xiquets valencianoparlants pugan aprendre a llegir i escriure en la seua llengua materna.

Aquest model d'escola prulilingue es caracteritza per introduir poc a poc el valencià, per exemple amb cançons, i ensenyar mitjançant vivències i experiències, de manera que els xiquets aprenguin amb alegria i de manera significativa. A més, és una escola reflexiva i renovadora, ja que es deixa la classe a les mans de l'alumnat, que és el protagonista de l'aprenentatge. 

Sempre s'intenta crear un ambient familiar on es busca la participació d'ells i en el qual es practica la democràcia per així construir una societat en valors.

Políticament, les coses canvien, gràcies a la LUEV, la llei que dóna la posibilitat del valencià com a asignatura obligatoria i d’un ensenyament en valencià, d'aquesta manera el moviment millora i es porta a terme la normalització d'aquesta llengua.

En la meua opinió, abans hi havia sectors socials que es resistien a l’ensenyament en valencià, però actualment, s'ha normalitzat la situació i cada vegada hi ha menys problemes per a omplir la línia en valencià, ja que també es valora mes el valencià, tant al àmbit acadèmic com al àmbit laboral.

BABY HUMAN: PARLAR

Adquisició o aprenentatge del llenguatge?

Nosaltres pensem que, primerament, l'èsser humà ja té de por sí una predisposició física i genética per a parlar, a més, gràcies a l'interacció social amb altres éssers humans, es va desenvolupant l'aprenentatge del llenguatge.

Que és ser oient universal?

La capacitat d'associar els sons amb els objectes que l'envolten i a distingir-los.

Quina és la importància del gest d'assenyalar?

Assenyalar representa un gran pas mental per al xiquet i, sobretot, per als nens con problemes d'audició, l'acte d'assenyalar va estretament unit a la comunicació.

Que és l'explosió del llenguatge?

L'explosió del llenguatge és la forma decisiva per aprendre els noms que tenen les coses. Després, mencionan mini frases de dues paraules aïllades.

LA IMMERSIÓ ÉS POSSIBLE

Característiques de la metodologia de immersió:

- La llengua és el vehicle de tota activitat.

- Clima afectiu que provoque als xiquets el desig de parlar.

- L’immersió possibilita el coneixement de les llengües: castellà i valencià.

- Vivència activa per a millorar la comprensió.

- La immersió transmet als xiquets el seu èxit.

Dues activitats que ens han agradat:

Primera Activitat: Joc simbòlic de venedor/a en una floristeria. Ens ha agradat perquè fa que els xiquets es comuniquen entre ells, a més, utilitzen la llengua valenciana en contextos quotidians i de manera lúdica.

Segona Activitat: Els xiquets deuen portar l’objecte que ells vulguen, embolicat en paper de plata. Els altres alumnes tindran que endevinar l’objecte que hi ha embolicat mitjançant diverses preguntes.

Pensem que és una activitat molt divertida, a més de que tots practiquen la utilització de la segona llengua.

Inconvenients que han tingut o poden tindre els mestres i les famílies:

- Falta de professors de suport en les aules per ajudar als alumnes.

- Quan hi ha falta d’implicació per part de les famílies i de la institució, es més complicat
fer un programa d’immersió.

- Preocupació dels pares i mares per els seus fills, ja que com mai han treballat la segona
llengua no saben com es podran defensar en l’escola.

Comparació amb la situació actual:

Actualment, en la nostra opinió, les famílies i les institucions estan més implicades en aquests programes, ja que poc a poc se li dóna molta més importància al valencià tant en l’escola com en el treball i, per tant, la preocupació dels pares pels seus fills augmenta de cara al futur dels xiquets.

Personalment, cadascuna ha tingut diverses experiències, per exemple, el pare de Maria Azpeitia es madrileny i va fer un gran esforç per aprendre algunes expressions i paraules per a que ella es familiaritzara molt més amb la llengua, i estiguera més còmoda amb els seus companys. També Ainhoa ens ha dit que abans al seu cole no hi havia línia valenciana i actualment ja hi ha.

RACÓ, PROJECTE I TALLER EN EDUCACIÓ INFANTIL

Aquesta activitat l'he fet amb el meu grup que està compost per Ainhoa Arriola, Salomé Barrachina, María Luzarraga, María Azpeitia i Ana Arrarte.

Racó: Espai petit a l’aula dedicat a una matèria específica que és elegida pel mestre o la
mestra segons les necessitats del seu alumnat, com per exemple el racó de lectoescriptura,
el racó de matemàtiques o el del joc simbòlic.

Projecte: Estudi  detallat d’un tema a realitzar on pot haver tallers, racons i es poden desenvolupar activitats.

Taller: Un taller és un curs, generalment breu, en el que se ensenya una determinada
activitat pràctica o artística. Alguns exemples de tallers són: taller de cuina, taller
de lectura…

L1 i L2: EL CASTELLÀ I EL VALENCIÀ

1) Què costa més d'aprendre als xiquets i les xiquetes en l'aprenentatge d'una L2? El que és similar o el que és completament diferent?

Les similituts entre dues llengües no sempre faciliten l'aprenentatge, degut a la confusió dels codis lingüístics.

2) Comentari:

a) ''Les llengües que s'aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprén és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetera aplicar de manera estratègica, a l'adquisició de totes i cada una de les llengües que aprén, les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx'' (Vicent Pascual, 2006).

Cada alumne i alumna té una manera diferent d'aprendre i unes necessitats diferents, per aixó, el professorat ha de proporcionar els recursos necessaris per a dur a terme un aprenentatge global i significatiu i respectar el ritme i el nivell de desnvolupament de cadascun.

b) ''- Alex: me deixes agafar el cub?

      - Mestra: sí, Alex. Pots agafar la galleda, que és allà.

     - Alex: (extranyat) bueno, agafaré la galleda... però el cub també!''

Com Alex aplica la catalanització, ja que no sap dir ''cubo'' en valencià i el que fa es acurtar la paraula que coneix en castellà per a formar la paraula que ell pensa que és en valencià.