VIDEOS PER A APRENDRE LA "Ç" I LA DOBLE ELA

CONFERÈNCIA 2/5/2018

En aquesta conferència van vindre dos mestras d'infantil a parlar de la seua experiència al col·legi Miguel Hernández d'Elx. Van contar cóm es el dia a dia a una escola que aplica un programa de d'immersió lingüística.

Ens van explicar el que és l'entrada amable, la qual és una metodologia per la que els xiquets i xiquetes poden començar el dia d'una manera autònoma i divertida, mirant i preguntant als mestres com estàn, etc. L'entrada amable es posa en pràctica dels 3 anys fins a sisè, encara que es fa de manera diferent en una etapa que en una altra.

També ens van explicar que en aquest col·legi porten molt de temps treballant mitjançant tallers i projectes, en els quals són els xiquets i xiquetes els que trien el tema, d'aquesta manera els motiva i treballen i aprenen millor i més agust.

La conferència em va agradar molt, a més es va fer molt amena, ja que es va parlar d'experiències reals, i nosaltres, com a futurs docents, vam poder veure cóm es i cóm es treballa a una escola real amb un programa d'immersió lingüística. Dir tambñe que van estar posant videos i fotos del seu cole durant tota la xarrada i això va fer que fora més entretinguda.

APRENDRE A ESCRIURE (TV3, 2013)

A classe, hem vist un video que parla de la reacció que té el cervell quan traslladem conceptes a lletres.

La protagonista és Gala, una xiqueta de 4 anys i, encara que l'escriptura és un procés molt llarg i complex, Gala comença a escriure per imitació, per aixó, el primer que fa són gargots.

L'edat a la que s'aprén a escriure no determina ser millor o pitjor lector, però si que és necessari tindre un buen nivell oral.

Per a entendre la tira fonica, primer hi ha que tindre consciència del so que formen les paraules i després relacionar el so amb un símbol, per aixó, quan aprenem a escriure, associem idees, objectes i paraules.

Sempre es comença a ensenyar/aprendre a escriure pels noms: propis, de la setmana, etc, i hi ha tres etapes: precaligràgica, gràfica i posycaligràfica, aquesta última és en la qual la nostra lletra va evolucionant i la personalitzem.

UN CARRER PLE DE CARTELLS

A classe, hem vist  dibuix en el qual apareixia un xiquet que passejava per un carrer ple de cartells de publicitat. El fet de que haja tants cartells publicitaris contextualitzats al carrer, ajuda als xiquets i xiquetes que no saben llegir ni escriure, a desenvolupar amb més facilitat la competència lectora, ja que relacionen els dibuixos, el tipus de lletra i el colors amb la paraula en qüestió. D'aquesta manera, s'aprén d'una manera global i la motivació i l'autestima dels alumnes augmenten.

Aquesta activitat la he fet amb les meues companyes de grup Salomé Barrachina i Ainhoa Arriola.

ETAPES DE L'ESCRIPTURA

Hui he fet una activitat relacionada amb les fases de l'escriptura amb les meues companyes Ainhoa Arriola i Maria Luzarraga.

- En les primeres paraules, el xiquet està en etapa sil·làbica qualitativa, ja que fa coincidir cada síl·laba amb la seua vocal corresponent.

- En la segona frase, el xiquet està en la etapa diferenciada fase 2, ja que utilitza les mateixes lletres, però en diferent ordre.

- En la tercera frase, el xiquet està en la etapa sil·làbica, però començant la alfabética, perque hi ha més d'una lletra per síl·laba.

- En la quarta frase, el xiquet està en la etapa indiferenciada, ja que no hi ha lletres convecionals sino gargots.

- Per últim, en la quinta frase, el xiquet està en la etapa alfabética i ortogràfica.

La competència lectora, una clau per a l’aprenentatge

Qué es la competència lectora?

És la capacitat d'un individu per a comprendre, emprar informació i reflexionar a partir de textos escrits, amb el fi d'aconseguir les seues metes individuals, desenvolupar els seus coneiximents i potencial personal, i participar en la societat.

Quin és el papel que juga la competència lectora en les diferents etapes educatives?

Al sistema educatiu actual, es proporciona una competència lectora de nivell mig, però algunes alumnes d'educació primària i secundària terminen aquestes dues etapes educatives amb un nivell de competència lectora minor de la que seria desitjable.

Un anàlisi minuciós del que fan els estudiants de secundària, batxillerat i universitat quan s'enfrenten a tasques d'aprenentatge que han d'utilitzar la lectura, ha descobrit que aquestos alumnes utilitzen els procediments d'una manera inadequada, ja que fan l'ús d'estratègies molt simples i lineals, a més de no tindre un control sobre el que s'ha llegit.

Quin és el papel de la educació infantil al desenvolupament de la competència lectora?

La educació infantil és fonamental per a l'adquisició de la competència lectora, ja que és la etapa en la qual s'asenten les bases del procés de lectoescritura; A més, aquesta etapa serà en la qual els xiquets aniràn comprenent el que lligen, disfruten amb la lectura, exploren i descobrixen el mon mitjançant aquesta eina. També comprendràn que aquesta és una eina que ens servirà per a comunicar-nos, aprendre i representar. Es per tot aquestes raons que és obligació dels mestres d'infantil transmetre als xiquets el gust per la lectura i el plaer que obtenim quan llegim un llibre.

L'expressió oral al parvulari en una escola con diversidad lingüística

Hui dia, a les aules escolars és molt habitual trobar-se amb una gran diversitat de cultures i llengües, cosa que és molt important.

En aquest cas, anem a parlar del CEIP Collaso i Gil a Barcelona, el qual té alumnes de 24 païssos que parlen 17 llengües diferents, i la llengüa vehicular es el català.

La metodologia que utilitzen es basa en un enfocament comunicatiu, és a dir, les situacions espontànies, que s'aprofiten per a ensenyar la llengüa, i en la importància de que els xiquets parlen de temes del seu interès, ja que provoca la participació i la motivació.

La mestra gestiona la comunicació i les interaccions entre els alumnes. A més, fa la selecció dels contes, que són un recurs molt complet i motivador que permet treballar molts aspectes amb ajuda de suport visual per a que els xiquets pugan entendre millor les històries.

L'explicació del conte té tres fases: primerament la mestra conta el conte, després intervenen els xiquets i, finalment, repeteixen algunes estructures. D'aquesta manera, és necessari un procés de generalització, és a dir, hi ha que triar situacions en les quals els xiquets pugan repetir les estrtuctures dels contes i utilitzar-les a la vida quitidiana.